ENTREVISTA
1. Per què vas decidir tornar a l’escola Sant Josep després de tant de temps?
No va ser una decisió meva. La directora de l’institut em va trucar un dia i em va dir que tenia una plaça disponible, que si m’interessava o si coneixia algú. A mi m’agrada ensenyar, així que vaig acceptar tornar. També, treballo com a professor de repàs i tinc una altra feina. No sempre puc fer jornada completa en un institut. Aquí m’oferien poques hores i em va encaixar bé amb la resta de la meva feina.
2. Com era l’escola quan tu n’eres professor abans?
Jo crec que és pràcticament igual. No veig grans canvis. Les aules continuen al mateix lloc. Han canviat una mica les baranes, el tema de l’ascensor i una part nova de l’edifici, però fa uns 25 anys que vaig estar aquí i el veig bastant igual. Fins i tot alguns professors són els mateixos.
3. Creus que els alumnes d’ara són diferents dels d’abans?
No crec que els alumnes siguin diferents. El que ha canviat és el món que els envolta i el sistema educatiu. Ara tot està molt més connectat, sobretot a través de les xarxes socials. Un problema petit abans es quedava entre poca gent; ara es grava, es comparteix i es fa molt més gran. Això pot provocar més conflictes, més bullying i fa que els alumnes siguin més vulnerables i estiguin més a la defensiva. Abans, dir-li “animal” a algú quedava com un comentari sense més importància i no passava res. Avui dia, en canvi, cal anar amb més compte, perquè aquella persona es pot sentir ofesa i cal aclarir que no es deia amb mala intenció.
4. Quina assignatura et feia més il·lusió explicar: matemàtiques o física i química?
Em fan la mateixa il·lusió. No tinc cap preferència. Les matemàtiques, la física i la química m’agraden totes igual. Les llengües no m’agraden tant, però les ciències les gaudeixo al mateix nivell.
5. De petit et motivaven les matemàtiques?
No. De petit era molt mal estudiant i vaig donar molts problemes als meus pares. Fins i tot vaig repetir curs perquè no volia estudiar. Amb el temps vaig entendre que s’havia d’estudiar i em vaig començar a motivar. Ara intento ajudar els alumnes amb coses que jo mateix no feia bé quan era petit.
6. Què és el que més gaudeixes de la teva feina?
Ensenyar i transmetre els meus coneixements i idees. M’agrada intentar que els alumnes creixin com a persones, no només que aprenguin matemàtiques, física o química. Que el que aprenen i el tracte amb el professor els ajudi a ser millors persones i a créixer en el seu futur.
7. Quan eres petit o jove, t’interessava estudiar?
No, en absolut. No m’agradava gens estudiar. Era una persona molt moguda i inquieta. Sempre em castigaven perquè no podia estar quiet, era molt bellugadís.
8. Què fas quan un alumne no entén res del que expliques?
Em desespero una mica, però intento tornar-ho a explicar tantes vegades com calgui fins que ho pugui entendre.
9. Prefereixes ensenyar a la pissarra o fer activitats amb ordinador?
Prefereixo la pissarra i, sobretot, que els alumnes feu exercicis. S’aprèn molt més quan treballeu i feu els exercicis vosaltres que no pas només escoltant el professor explicar.
10. Què li diries a algú que diu que les matemàtiques no serveixen per a res?
Diria que el mateix passa amb moltes assignatures: llengües, física, química… Tot serveix per fer créixer el cervell i desenvolupar l’esperit crític. No és només pel contingut, sinó per aprendre a pensar, a prendre decisions i a créixer com a persones.
11. Si poguessis canviar algun aspecte de l’institut, què faries diferent?
No canviaria res en concret. Em sembla que està tot molt bé.
12. Què fas normalment en el teu temps lliure?
M’agrada molt l’esport: veure futbol, sobretot els partits del Barça, el Vilafranca i el Marc Bartra, també m’agrada l’hoquei l’esport en general m’encanta, també m’agrada anar al cinema i al teatre.
