És evident que el nostre mòbil s’ha convertit en una eina primordial que utilitzem diàriament; ens serveix per comunicar-nos, estudiar, mirar les xarxes socials, escoltar música, etc., treure el mòbil de la butxaca ja s’ha convertit en un moviment automàtic.
Estudis de la UB (Universitat de Barcelona) diuen que els temps d’ús de les pantalles supera les 5 hores diàries. Aquest fet afecta directament el rendiment escolar, les hores de son i el fet de relacionar-se amb la gent. A més a més, la llum blava (la llum que emet els mòbils) altera els cicles de son.
El mòbil és una eina que ens permet arribar a molta informació, moltes vegades massa i, que ens n’entra pels ulls en forma de llum blava i instantàniament tenim un altre vídeo al moment així en un patró il·limitat. El gran problema de la societat és que volem dominar la tecnologia com si fos el nostre gos, però tampoc és això és saber establir certs límits, fer-ne un ús adequat i equilibrat, sempre està bé desconnectar, estudiar sense el mòbil al costat, personalment està bé viure la vida real: estar en silenci…
No es pot negar que molts experts en educació avisen dels perills de passar massa hores al mòbil. Per exemple, el psicòleg Javier Urra, que ha escrit molt sobre els joves, diu els adolescents necessiten temps sense pantalles per pensar, créixer i connectar-se amb ells mateixos. També cal recordar que grans empreses com Apple o Google han començat a incloure aplicacions per controlar el temps de pantalla, això vol dir que ells mateixos reconeixen que l’ús excessiu és molt preocupant.
En conclusió, el mòbil és una eina magnífica que ens pot ajudar molt si en fem un ús responsable. No podem negar que la tecnologia ha canviat el nostre món i que forma part de la nostra vida quotidiana, però cal recordar que som nosaltres qui hem de controlar-lo, no a l’inrevés. Hem d’aprendre a trobar un equilibri entre el món digital i el món real, entre les pantalles i les persones. Si aconseguim utilitzar el mòbil amb consciència, podrem aprofitar-ne tots els avantatges sense perdre la capacitat de gaudir del present. Potser la veritable intel·ligència no és la de les màquines, sinó la de saber quan desconnectar.
