-
Com ha estat el procés per arribar a ser alcalde? Ho consideres difícil? (Eloi)
Bàsicament doncs hi ha tota la part de preparació de programes. Cada candidatura ha de presentar un programa i després aquest programa l’expliques i després és quan venen les eleccions i es pot votar. I a partir d’aquí hi ha els resultats i el nomenament de la persona que és a l’alcaldia. I funciona així. Primer has de preparar un programa electoral i després la gent quan vota i en funció dels resultats hi ha el nomenament de l’alcalde. Sí, és complicat, segons el que preguntes. Com diria? Té la seva complicació. Sobretot és molt intens. Perquè com qualsevol projecte has de preparar molt bé el programa, has d’explicar-ho molt bé, has de parlar amb moltes entitats, has de recollir moltes coses, després les propostes han de ser viables. És a dir, clar, pots proposar moltes coses, però clar, que després es puguin fer tècnicament, econòmicament. I a partir d’aquí, diria que és el repte més gran, que puguis proposar coses que es puguin fer.
2. Quin consideres que és el futur cultural de Vilafranca? (Susanna)
A veure, ara estem renovant el Pla d’Acció Cultural. És un programa on les entitats i el veïnat podran participar en decidir què es pot fer en els propers anys, o quines són les prioritats. Això ens pot anar molt bé per preparar-nos programes per les properes eleccions i els propers anys. Ara mateix, en aquest mandat, estem fent de la mà d’entitats diferents propostes.Per exemple, es va posar en marxa, si recordeu, el nou museu de la cultura del vi de Catalunya, vinseum, que es va inaugurar fa més o menys un any. Ha estat un projecte molt important, amb suport de recursos europeus. Després, també estem fent la segona biblioteca, que també és un altre equipament cultural, que complementarà la Torres i Bages. Estem preparant també el que seria posar al dia Cal Bolet. I també un altre projecte molt gran és la rehabilitació de l’antic hospital al carrer Sant Pere, que es pot anar bé per traslladar l’escola de música, per tenir noves instal·lacions… I després, a nivell de les entitats, tenim un conveni amb la majoria d’entitats. Per exemple, aquest cap de setmana es fa el Diabòlic, que no sé si el coneixeu. Doncs ara estem treballant per el Diabòlic, sobretot per les instal·lacions, pels horaris, pels recursos… És a dir, intentem acompanyar les entitats en el seu programa. Fa poc es va fer Interballs. Després tenim convenis amb les colles castelleres, amb Falcons… Després, per exemple, es va presentar Calima fa pocs dies un festival d’estiu gratuït. És a dir, es van fent coses que deriven dels programes presentats fa 3 anys i de cara al futur estem fent aquest exercici de l’actualització del pla d’acció cultural, perquè les entitats puguin presentar noves propostes i que puguem anar en aquesta línia. És molt important. El tema de la cultura ens agrada molt en l’àmbit musical, en l’àmbit de les arts escèniques…En tots els àmbits.
3. Parlant sobre la teva alcaldia, quins reptes han estat els més difícils, i els més fàcils? (Martina i Iveth)
Un dels temes que vam presentar és l’alcaldia de proximitat. Aquesta setmana, per exemple, estic a la Barceloneta. No sé si algú de vosaltres és de la zona de Sant Magí del barri, i la setmana vinent serem al barri del Centre. Això vol dir passar tota una setmana, en horari de tarda-vespre, en un barri concret. Pràcticament tota la tarda i el vespre estem al barri visitant entitats amb els equips tècnics, revisant espais públics i tractant temes d’habitatge. Aquest és un projecte que ha suposat un gran repte, perquè implica treballar conjuntament amb professionals, entitats i veïnat. Després, al final de la setmana, hem de fer un retorn de totes les propostes i necessitats que s’han plantejat. De fet, ja portem tres rondes: hem d’anar tres vegades a cada barri. És una feina molt intensa i un repte important per a tot l’Ajuntament. Un altre repte és mantenir una forta inversió en l’espai públic: posar al dia zones esportives, parcs i espais públics, i també tirar endavant equipaments de ciutat, com la nova biblioteca. Jo crec que combinar aquesta proximitat amb iniciatives a cada barri és molt complicat, perquè en tres anys tampoc tens tant temps per preparar-ho tot, buscar recursos i acordar propostes. Penseu que l’Ajuntament és una organització molt gran. Ara mateix hi treballen directament unes 500 persones i el pressupost es mou al voltant dels 70 milions d’euros. Hi ha departaments d’enginyeria, arquitectura, serveis socials, educació, esports, cultura… Per tant, coordinar-ho tot és un repte molt important. De fet, l’Ajuntament de Vilafranca és probablement la principal entitat del municipi a nivell professional. I això també és important de pensar de cara al futur, perquè hi ha professionals que es van jubilant i caldrà incorporar nova gent. A l’Ajuntament hi ha lloc per a professionals de gairebé tots els àmbits de la societat. Per això, un dels grans reptes és fer funcionar tota aquesta organització i, al mateix temps, impulsar programes de proximitat amb les entitats i el veïnat. També és important avançar en obres de rehabilitació tan destacades com la nova biblioteca, que ocupa una antiga nau del carrer Comerç que abans havia estat un magatzem de vi i que feia molts anys que estava en desús. Rehabilitar-la i donar-li un nou ús comporta molta feina tècnica i de coordinació per part de l’Ajuntament.
4. A quins nous reptes s’enfronta el món vitivinícola amb les darreres dificultats climàtiques? (Isolda i Anna)
Aquest és un tema important perquè aquest any ha plogut molt, però hem estat dos anys de sequera. De fet, per això amb la universitat, Rovira i Virgili, vam posar en marxa la càtedra de vinya i canvi climàtic. Una càtedra que porta un any amb funcionament perquè el cultiu de la vinya no deixa de ser com un sensor del canvi climàtic. És molt sensible el canvi climàtic quan hi ha sequera, quan hi ha aquests canvis de temperatura, i això a nivell universitari, doncs, tenen molt d’interès en veure com es pot interpretar el canvi climàtic a través de la vinya. Per tant, aquí hem de ser molt conscients que, per exemple, la denominació d’origen Penedès en sectors sobretot més del Baix Penedès, on realment la sequera estan mirant com poden aprofitar l’aigua que després del tractament de la depuradora per tornar-la a revertir i posar-la a les rieres i que arribi al cultiu. S’estan pensant mesures per si ve un altre cicle de sequera que l’aigua regenerada arribi al cultiu de la vinya. Qui diu l’aigua, diu qualsevol cosa del canvi climàtic, aleshores, això té un efecte molt gran sobretot perquè pots quedar-te un any pràcticament sense collita i això amb la situació que hi ha amb la part d’empresa és difícil perquè ja veieu que el preu del raïm no canvia molt i això és una reclamació que fa la pagesia que nosaltres estem totalment a favor perquè si no fos per la pagesia no hi hauria vi.
5.A què s’han destinat els pressupostos en l’àmbit urbà enguany? (Jan i Sergi)
Abans ho comentava: el pressupost general de l’Ajuntament, que hem posat en marxa també els pressupostos participatius, perquè els pressupostos, bàsicament, es mouen primer, com us deia, amb els programes. Això és molt important: quan hi ha eleccions, que tothom pugui llegir els programes electorals i les propostes que es fan. I això, bàsicament, és la base per poder fer els pressupostos. Nosaltres fem un pressupost plurianual i, si les eleccions van ser el 23, doncs el 23, 24, 25, fins al 27, la majoria d’iniciatives deriven dels programes electorals. Però, a més a més, hem reservat una part del pressupost, i es decideix a través del pressupost participatiu, que són 155.000 euros. Aleshores, aquests són petits projectes que es poden fer ràpid, sobretot a l’espai públic, com deia també, l’espai urbà. I aquí hi ha hagut moltes propostes. Ara estan en la fase de puntuació, que veureu en premsa. Surten temes com, per exemple, millorar els accessos d’alguns parcs infantils; ha sortit, per exemple, millorar alguns temes al voltant del cementiri, els accessos… Què més ha sortit? Han sortit alguns temes de mobilitat, de supressió de barreres, d’accessibilitat… Han sortit molts temes.Aleshores, ha passat el filtre tècnic i ara, aviat, la gent de Vilafranca que estigui al padró podrà votar aquestes iniciatives. I sortiran, doncs, un conjunt de temes esportius també: posar més cistelles als espais públics, com calistènia, no sé si algú en fa?
6. Ser alcalde és símbol de moltes hores de dedicació. Com ho fas per organitzar la teva vida personal i com a alcalde per assistir a les activitats i estar present a tot arreu? (Ariadna i Carlota).
La conciliació és complicada perquè clar; l’alcalde en aquest cas mantenir una relació entre gestió com ara urbanisme que hi ha molta feina de matí, migdia i després, la majoria de la gent amb entitats és a la tarda i caps de setmana; això ho fa encara més complicat.
Després; encara tinc un 10% de l’agenda dedicada a la feina que tenia d’enginyer, en una empresa multinacional de tecnologia i fins que no acabi un projecte encara hi ha una petita dedicació. Estic el 90% a l’ajuntament, ho vaig voler fer d’aquesta manera, perquè ja feia 25 anys que estava en l’empresa; que aquest any fa 100 anys i va ser la primera empresa tecnològica que va arribar aquí. Ara estan molt posats amb el tema de la IA i aleshores quan em van demanar de ser alcalde vaig acordar acabar molts projectes i s’ha anat allargant. Si tot va bé, abans d’estiu ho deixaré.
De moment encara mantinc un 10%, però un 90% per no dir el 150% estic a l’alcaldia, per ser un home de proximitat. Per exemple, ahir vaig estar tota la tarda a les reunions des de les sis; vaig arribar a casa a les deu, i van ser unes reunions de vespre. Això fa que la conciliació sigui complicada, ja que és una professió amb molta dedicació com quan et dediques hores a una entitat. No sé si vosaltres us agrada fer esport, doncs clar si esteu jugant al Xamba o a futbol són hores que ho feu de gust i bé doncs si t’agrada no hi comptes amb les hores.
8. Ara toca canviar els contenidors.
Sí, aquest és un tema de molta actualitat.
A Europa es va dir que havíem de reciclar més, com abans que parlàvem del canvi climàtic.
El que exigeixen en la UE era que, com a mínim, en el 2030, totes les ciutats haurem d’arribar al 60% de reciclatge. Aqui al mediterrani, en general, estem al 40%, més o menys, i les ciutats petites que fan el porta a porta potser una mica més, però en general al 40%.
Hem d’arribar al 60% ja que hi ha moltes deixalles que van als abocadors, i quan van als abocadors acaben anant a parar a la muntanya, i es queden enterrats, i així no hi ha manera de reciclar. El més important és evitar que les deixalles arribin a l’abocador, i la manera de fer-ho és pensar en altres sistemes on la gent recicli més.
Estic segur que molta gent recicla, que vosaltres ho feu. Però sí que és veritat que encara es veuen deixalles al terra, o deixalles als contenidors que no toca (…).
Què passa? Doncs que ens diuen que si el camió agafa un contenidor, i hi si ha molts impropis, és a dir coses que no toquen, moltes van a parar a l’abocador, i és el que hem d’evitar, per poder passar del 40 al 60%, que la gent recicli més.
Aleshores el sistema que s’ha pensat, és un posible, és del que diuen “el contenidor intel·ligent” que té diferents sensors, i que consta de diferents fases i el que s’està posant ara a Vilafranca és un nou contenidor amb el qual t’has d’identificar. Funciona prement un botó, aleshores s’obre el contenidor, i després les famílies tenen un clauer que s’ha de passar, i s’identifiquen. Això amb el temps, el que es vol arribar a tenir, és que la majoria de les famílies s’identifiquin i això ajuda a que la gent faci bé el reciclatge. Ja que és com un pas més, que no com abans que algunes persones llençàven tot ala resta i no pensaven.
Si no has de pensar quin contenidor, t’identifiques, i ja. Això es pot fer amb un clauer o amb una App. En unes sessions explicatives que estem fent, recomanem la App ja que funciona amb Bluetooth i no has de pensar com amb el clauer en prémer el botó, passar el clauer, i llençar, sinó que amb la App es connecta, llences i ja. Aleshores aquest és el sistema que s’està posant en marxa barri a barri. I quan el sistema porti un temps, i les famílies s’identifiquin majoritàriament, es posarà sobre la taula tancar els contenidors i que només podem llençar les deixalles identificant-nos. I aquest és el següent pas. Per exemple ja hi han alguns ajuntaments que ja fa uns mesos que fan ús d’aquest nou sistema i ara han començat a tancar els contenidors. Però aquí, a Vilafranca que és la ciutat més gran del contracte de la mancomunitat, han d’anar més poc a poc perquè la gent s’acostumi poc a poc i que faci el canvi (…).
8. És dur sobreviure als versos dels diables? (Gianluca-Fersen)
En general, treuen tots els temes. Per a mi, el que em va posar més nerviós va ser quan em van dir de baixar a baix; tenia dues opcions: baixar o no, i depenent del que fes passaria una cosa o una altra.El primer any va ser un moment de tensió perquè no sabia què fer, si baixar o no, i al final vaig pensar: “Bé, doncs baixo”, i va ser divertit.
9. Amb els problemes per cercar un lloc on viure per a les noves generacions, situació que va agafant més espai mediàtic de mica en mica, tens cap proposta per aconseguir avantatges per fer el futur de l’habitatge a Vilafranca més esperançador? (Samuel)
Tot el tema de l’habitatge és un gran tema, és a dir, ara el que hem d’aconseguir arribar és a acords per poder fer habitatge de lloguer assequible, que vol dir que està una mica per sota del mercat. Si ara mireu a Vilafranca, un lloguer d’un habitatge on potser trobaries alguna cosa a partir de 700 o 800 euros, en canvi, aquests habitatges sortiren a uns 400 més o menys i realment tenim bastants ja en marxa, ja que ara estem a punt de fer un sorteig al carrer Gloria Laso, que està a prop de l’Esclac, són 36 habitatges i hem arribat a fer un acord. Estem fent bastant per oferir més o menys en 4 anys per poder arribar a més de 300, que seria una mica la idea i també pensem en gent jove. Vosaltres, quan us arribi el moment i digueu “vull viure uns anys de lloguer i que sigui un lloguer que pugui assumir”, doncs un habitatge d’aquests, si us aneu a veure aquests de Gloria Lasso, estan molt acabats ja que són habitatges que estan molt bé i, ja us dic que el preu està molt bé i està pensat per vosaltres, per gent jove, i després anirem fent més. Estem a punt de signar un conveni per fer una altra promoció a la girada, una altra promoció al carrer Gelida, a la plaça Segadors allà a prop del cementiri, i, després també ens ha demanat un segment de la gent més gran, per no dir molt gran, que viuen en pisos sense ascensor, i que no es pot posar l’ascensor. Aquesta és l’altra perquè també posarem en marxa una subvenció per posar ascensors, aleshores demanen, o sigui, un habitatge amb serveis compartits és a dir, que puguin fer la bugaderia compartida, fins i tot si pot haver una cuina compartida, aleshores la gent més gran com els nostres avis o àvies, que al final volen viure encara autònoms, però el seu pis té escales i aleshores el que hem fet és aquest tipus d’habitatge, on la gent gran s’apunta i si té un pis amb escales el posa a la bolsa municipal. Però per la gent jove estem pensant que aquests habitatges de lloguer d’alguna manera què com que ara tenim aquests de Glòria Lasso i són 36 i ja hi tenim apuntats, em sembla que m’han dit que hi ha com a 200 joves apuntats, per això ara penseu que cada promoció d’aquestes són més de 5 milions d’euros i durant anys no s’han fet moltes, i el pla que tenim és aquest a veure si podem arribar a posar en marxa 300-400, i així vosaltres també quan arribi el moment hi hagi una bolsa d’habitatges de lloguer on tothom ho hem fet, està uns anys estalviant i seguint estudiant i que no ens lloguessin.
10.Vilafranca està creixent. Com penses equilibrar aquest creixement amb el manteniment de la vila?
A veure, Vilafranca té un creixement moderat, eh? Què vull dir moderat? Eh, ara mateix el nostre pla general, no?, que es va aprovar el 2003… o sigui, tu no pots fer una fase nova d’habitatges si abans no has acabat l’anterior i tens els serveis que toquen. O sigui, el pla general nostre el 2003 ens ho va fer un senyor que es diu Joan Busquets, que després va ser professor a Harvard en temes urbanístics, i va fer el de Barcelona, el de Vilafranca i algun més. Són planejaments molt ben fets que van molt en paral·lel amb els serveis, eh? És a dir, tu pots anar fent la Girada, poso un exemple, no?, dels anys 90, però a la Girada hi ha d’haver-hi una llar d’infants, hi ha d’haver una escola, hi ha d’haver un institut, no? O sigui, ha d’anar el creixement amb els serveis, si no, no té sentit.
Què és lo que passa, per exemple, sobretot a la costa, no? Hi ha hagut ciutats que han crescut molt i després els serveis no hi són, no? Aleshores ha de créixer amb els serveis. I aquesta és la situació que tenim. Penseu que a l’Alt Penedès, Vilafranca no és el municipi que més creix, hi han sis municipis petits que estan creixent més que Vilafranca, i això no és el que és desitjable, perquè creixen a base d’urbanitzacions o que… Aleshores aquí hem d’intentar, o sigui, tenir oferta d’habitatge, perquè a tots ens pot interessar, però que hi hagin serveis, eh? És a dir, si… si nosaltres fem habitatge, doncs ha de, quan arribi el moment, s’haurà de posar en marxa una llar d’infants o una escola, cicles de grau mig, de grau superior, formació universitària, millorar els transports, que estan com estan, en Rodalies, autobús… Són… és a dir, no té sentit un creixement si no hi ha serveis.
Necessites un cert creixement per tenir habitatge, per tenir… perquè ara mateix Vilafranca pràcticament no té habitatges buits. I això és una dada important, eh? Aquests anys, i sobretot, eh, i ara mateix, em sembla que tenim en un inventari uns 150 habitatges buits, que això és molt poc amb una ciutat que té més de 15.000. Aleshores clar, quan arribi l’any i vosaltres vulgueu accedir a un habitatge, ha de haver-hi oferta, però clar, ha de haver-hi serveis. O sigui que amb això tens tota… la pregunta té molt de sentit, perquè ha d’anar una cosa amb l’altra, si no…
11. Quants habitants som ara mateix?
Alcalde: Ara estem a 43.000. Estem a 43.000, més o menys. Estem creixent cada any, no sé, ens movem a 1.000, 1.000 persones, més o menys. Penseu que nosaltres els anys 90 teníem la mateixa població que Vilanova i la Geltrú. I Vilanova està ja a més de 70.000.
Alcalde: Sí, que Vilafranca manté, jo crec, un creixement moderat, que ja està… jo crec, a mi em crec que ens està bé, i és un creixement molt basat en el pla general aprovat el 2003, que és el que diu els ritmes i les fases i tot això.
12. Costa molt trobar l’equilibri cada any per mantenir una FM tradicional i segura?
A veure, hi ha un protocol que ens asegura que tot funcioni bé; clar tenim una festa major que és un bé d’interès nacional reconeguda patrimonialment i aleshores cla això vol di que al darrere hi ha un protocol, hi ha un consell de la festa major, hi ha una fundació, és a dir que hi molts espais per garantir que es mantingui la història i la tradició, en tots els aspectes, i si hi ha algun plantejament, algun canvi que estigui molt consensuat perquè si no es perd una mica l’autenticitat, i per això tenim una festa major tan potent perquè és a dir és una festa major que pot innovar en algunes coses, sí, però no innova de qualsevol manera, s’ha de mantenir el que està escrit.
