La cultura és un concepte que gairebé té variants infinites. A una persona la pot apassionar Mozart com a artista o pel que va aconseguir, o per qui era; aquesta mateixa persona no tindrà la mateixa cultura que una altra a qui agrada moltíssim Bad Bunny i el segueix des de fa anys. Totes dues persones no tenen una cultura igual, però cap de les dues en té més o menys que l’altra simplement pel que li agradi o el que s’estimi més.
M’emprenyo molt quan la gent, sobretot conservadora, intenta fer veure que pel simple fet de tenir preferències més socialment “correctes” o “acceptades”, són d’una classe més alta socialment o millor posicionats.
Per a tenir cultura fan falta opinions, perquè sense opinions, un ésser humà, com que no té cap referència a la qual agafar-se, identificar-se o defensar-la, no pot expressar-se.
La cultura es basa en les vivències, vivències d’un mateix o d’un altre, potser enriquidores, millors o pitjors, més o menys cruels, però totes comparteixen un aspecte, que marquen la persona que s’identifica amb allò.
La cultura ens uneix, i a la vegada ens separa. El que és normal per alguns, és el món del revés per a altres, però això és cultura, el que ens agrada, el que no, el que veiem, el que escoltem, el que tastem, el que palpem, el que respirem.
