He vist la sèrie Olympo i m’ha agradat molt perquè parla de nois que fan futbol americà i noies que fan natació sincronitzada i atletisme, a part de molts més esports però que no són tan protagonistes, i competeixen per intentar entrar al programa d’elit. És molt realista veure com entrenen i es deixen la pell perquè siguin un dels escollits per ser d’Olympo.
El que més m’ha agradat de la sèrie és la disciplina que comporta ser un esportista d’elit i en la sèrie ho ensenyen, que és molt dur, i que no t’ho pots prendre de broma com s’ho prenen alguns dels personatges, llavors es veu qui va progressant i a qui li costa més. Em va sorprendre molt que, quan alguns dels personatges no els veien com per poder superar la prova que els tocava, els dopaven sense que ho sabessin per fer-los més forts. També m’ha impressionat la part en què la capitana fa que la seva amiga faci tantes voltes sota l’aigua que gairebé s’ofega, i després descobreixen que la van dopar i per això va arribar a fer-les però es va marejar sota l’aigua, i després van descobrir que l’havien escollit com una de les millors.
El que menys em va agradar de la sèrie és el final, ja que queda tan obert que no saps el que ha passat, vull dir que falta informació, perquè l’has de suposar i llavors em vaig quedar que no sabia com acabava exactament. Tampoc no m’agrada que els personatges es critiquen i es tracten malament, perquè l’esport hauria de ser per fer equip i ajudar-se, però com que és una competició tots volen entrar a l’Olympo.
En conclusió la sèrie ha estat molt del meu gust, els reptes que han de superar i com els superen, les baralles que tenen entre els ‘novios’ i amics estan bé però són molt repetitives, ja que tota l’estona s’enfaden pel mateix tema, el qual és la dopatge.
