Els i les esportistes d’alta competició sovint són vistos com a models a seguir per la seva constància, superació i disciplina, però uns dels factors més importants, la salut mental, mai no es té en compte tot el que suposa competir en un alt nivell: la pressió, l’exigència tant com dels entrenaments com la d’obtenir bons resultats i la por al fracàs juga un gran paper en el seu dia a dia esportiu, l’esport d’elit és una situació que exigeix més que una bona condició física.
Per alguns esportistes d’elit l’estrès i l’ansietat a vegades pot traspassar el límit d’una persona i pot arribar a afectar de tal manera de voler deixar l’esport o directament, que el teu esport preferit que sempre te l’has pres com una cosa per gaudir es converteixi en una obligació, que és la por de molts esportistes que han arribat molt lluny. Messi, per exemple, no va sentir el futbol com una obligació o professió mai, sinó que sortia al camp a donar el millor d’ell a cada partit.
D’altre banda, afecta molt el fet de lesionar-te i de com portar-ho, les lesions també són molt difícils de portar quan estàs competint en grans categories, la impotència de no poder jugar-hi o de tindre por de no ser el mateix/a quan hi puguis tornar sempre hi és. De fet, a molts esportistes se’ls hi exigeix dedicació extrema, encara que estiguin ben preparats, a vegades el cos no aguanta perquè a vegades sobrepassa el límit humà.
A més comporta solitud i aïllament, si et tanquen a un Centre d’Alt Rendiment com pot ser el CAR de Sant Cugat, només pots socialitzar amb persones que tens al voltant en la mateixa situació que tu, el més positiu que té això és que com estan a la mateixa situació que tu, et poden entendre més que qualsevol que no hagi passat per això, també us podeu ajudar l’un a l’altre, ja que les situacions són similars i l’ajuda que li dones també te la pots aplicar a tu mateix.
Per sort, igual que hi ha preparadors físics i metges, també han implementat la figura del psicòleg tant com a clubs petits que no es consideren elit com els grans equips i clubs que si són necessaris, ja que des de la base, ja els preparen.
En conclusió, en l’esport d’elit, a part d’una bona condició física, també es necessita una fortalesa mental molt gran per poder arribar lluny, pel fet que molts esportistes amb molt de potencial s’han quedat estancats per no poder aguantar la pressió de l’èxit.
