Avui en dia hi ha noves estrenes setmanalment que passen desapercebudes, i d’altres que es converteixen en llegendes de la televisió moderna, Breaking Bad sens dubte és una d’aquestes últimes. Va ser creada per Vince Gilligan, guionista i director, és una producció nord-americana del 2008 que, en aquella època, va revolucionar la narrativa i la televisió amb la barreja entre el drama i l’acció i va sorprendre els espectadors de tot el món. Narra la història d’un professor que a causa d’un càncer es converteix en narcotraficant. La sèrie ens planteja una pregunta inquieta: – Fins a quin punt les circumstàncies que et passen pel cap poden canviar el rumb de la vida d’un home amb la vida consolidada?
La sèrie tracta sobre la vida de Walter White, un humil professor de química brillant que viu a Albuquerque, Nou Mèxic. Al ser diagnosticat amb càncer de pulmó, la seva vida canvia radicalment. A punt de morir i en una situació econòmica desfavorable, decideix utilitzar els seus coneixements científics per fabricar metamfetamina, una droga sintètica amb un elevat preu, per assegurar el benestar de la seva família quan ell ja no hi sigui. White s’ajunta amb un exalumne que es dedica a produir-la i vendre-la de manera ridícula. S’endinsa en un món ple d’amenaces, perill i violència i crea un imperi il·legal. A mesura que la trama avança, Walter White es va apagant i es va convertint en el temut Heisenberg, el seu alter ego que és fred, calculador i despietat. En la successió de les temporades, t’impacta veure que el mateix que volia protegir a la seva família acaba destruint tot el que li importava.
El que més m’agrada després de veure la sèrie és la construcció dels personatges, la seva estructura i sobretot la seva profunditat. Els 2 personatges principals, Bryan Cranston i Aaron Paul, fan unes interpretacions galàctiques, Bryan no és bo ni dolent, sinó que un home complex, que transmet arrogància i empatia al mateix temps i, per altra banda, Aaron Paul que interpreta a Jesse Pinkman és humà i sensible tot el contrari de Walter. L’evolució dels personatges té molt treball darrere, són capaços de transmetre moltes emocions amb una simple mirada o amb unes poques paraules. Vull destacar la fotografia, la narrativa i per últim i no menys important com el color i els paisatges del desert reflecteixen l’estat mental dels protagonistes. Cada episodi manté la tensió i et deixa amb ganes de veure més.
Però, tot i això, la sèrie pot resultar massa intensa o lenta en alguns moments, sobretot les primeres temporades, ja que a les primeres temporades el pilar més important és la construcció de personatges, la lentitud és part del seu èxit, perquè ens permet entendre l’evolució de Walter. Tot i la seva qualitat no és una sèrie fàcil de veure, hi ha escenes dures i impactants, difícil de mirar-la. Vince no s’amaga de la crueltat: assassinats, drogues, traïcions i una destrucció lenta, però intensa. Aquests factors i la sinceritat que tenen darrere poden fer que sigui massa intensa.
En resum, Breaking Bad és molt més que una sèrie d’acció, és un relat profund de la naturalesa humana. Ens mostra com les decisions poden canviar el rumb d’una persona fins i tot la més petita. La sèrie és capaç de mantenir-nos en tensió fins a l’últim moment, cada temporada és millor que l’anterior amb un final quasi perfecte que sembla que hagi estat pintat per un pintor renaixentista.
